No m'agrades

A vegades et veig pel carrer i em quedo mirant-te de lluny pensant en els teus defectes i debilitats, en el teu caràcter tant fred i calculador, en el teu somriure falsament càlid, en definitiva, en les coses que sé que has fet i no m'agraden.
Creuo els dits perquè a la següent cantonada giris en la mateixa direcció que vaig jo per poder-te continuar mirant i pensant en la mala persona que ets. Si no vas en la mateixa direcció, i si puc, desvio lleugerament el meu camí per poder-te seguir observant des de lluny.
Si m'apropo massa a tu quan et trobes un semàfor en vermell i em veus al teu darrere faig veure que no t'he vist, no tinc ganes de saludar a una persona tan esquerpa.
Quan parles pel mòbil sé que estàs mentint o fent negocis bruts amb algú altre, ho sé gràcies a la teva mirada impenetrable. És per això que em quedo mirant-te els llavis intentant esbrinar què estàs maquinant amb els teus contactes telefònics.
Vull saber on és casa teva per anar més en compte quan al passar-hi per davant, no fos cas.
Fins i tot en els meus somnis hi apareixes, et tinc massa por. Per això et penso durant tota la nit.
Encara que els teus cabells al sol semblin espigues de blat madures, encara que els teus ulls semblin dos diamants brillants, tot i que tota la teva figura sembli feta pel millor escultor, malgrat que semblis de porcellana fina i a la vegada aparentis tenir una flama viva de foc interior, no m'agrades.
El problema és que m'encantes.