Cada nit abans d'adormir-me volia explicar-te un conte. I tu mai m'ho demanaves. Algun dia, no sé per què, se'm van eixugar les idees.
Tants dies esperant que em truquessis a mitjanit només per sentir la meva veu i calmar-te.
Voldria tenir una veu dolça que et fes somniar només sentir-la.
Aquella horrorosa setmana a la ciutat em va fer tornar més antisocial de lo que ja era. Mals aires, potser.
I a voltes em miro al mirall i penso "quin desastre, quina pèrdua de temps, tenir un cos jove i força fornit per acabar-lo destrossant com algun dia faré".
Pujo a qualsevol turó per poder cridar però només em surt el plor de la ràbia.
Tant de temps cridant-te en silenci que m'he quedat sense veu per confessar-t'ho a cau d'orella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario