Fora de Servei

Cada nit abans d'adormir-me volia explicar-te un conte. I tu mai m'ho demanaves. Algun dia, no sé per què, se'm van eixugar les idees.

Tants dies esperant que em truquessis a mitjanit només per sentir la meva veu i calmar-te.

Voldria tenir una veu dolça que et fes somniar només sentir-la.

Aquella horrorosa setmana a la ciutat em va fer tornar més antisocial de lo que ja era. Mals aires, potser.

I a voltes em miro al mirall i penso "quin desastre, quina pèrdua de temps, tenir un cos jove i força fornit per acabar-lo destrossant com algun dia faré".

Pujo a qualsevol turó per poder cridar però només em surt el plor de la ràbia.

Tant de temps cridant-te en silenci que m'he quedat sense veu per confessar-t'ho a cau d'orella.

Que jo només vull ser un trosset de tu.
Jo no vull ser una pedra
a la teva espardenya.

Jo no vull ser un record trist
que se't creui pel cap un mal dia qualsevol.
El que jo vull és ser alguna cosa
que t'ajudi a llevar-te els dies boirosos,
ser un somriure mal dissimulat cap al migdia,
ser un pensament en la teva migdiada,
ser un record alegre cap al vespre,
ser un pensament bonic dels d'abans d'agafar el son.
Ser una estona de cel quan calgui,
i el cel sencer si et va bé.