Última entrada (per ara)

Escric fora de context. Descontextualitzadament? No sé si es pot dir. Canvio el corrector a català. Quina és aquesta puta mania de sortir sempre automàticament en castellà? Escric amb ganes de dir moltes coses però sense saber dir res. Escric perquè no puc dormir. Simplement. Simplement? Fora de context... però ja me’n vaig cap als vint-i-un. Però fora de context.

Uns quants intents fallits de centrar el cap. Per què estudies això si no t’agrada? Per intentar semblar normal, pensava. No ho sé, deia, em vaig equivocar. I al meu cap, una batalla infinita entre la realitat i la ficció.

Només... només paraules. Paraules que no tenen sentit si no surten de la meva boca. I tu? Tu allà, sense saber què dir. Mai deies res tu. Vaig baixar del cotxe, corrents. Em pixava a sobre. De por? Potser... sí. I de fred. Perquè feia molt fred. Se’m gelaven les idees. I em vaig maleïr els ossos: per què cony havia de ser jo l’espermatozoide més ràpid? Probabilitats, vaig pensar que contestaries tu. Però tampoc t’havia preguntat res.

I després? Després... doncs res. Tirant, tirant, i anar tirant. I aquells “t’ho prometo”, i aquells terminis sempre incomplerts. I aquella desconfiança creixent. I aquelles ganes de... de què? No ho sé, de tot, suposo. I de res, en definitiva.

No m'acabo d'inspirar...

Avui és dilluns. ës festa, perquè és setmana santa. Tinc temps. Tinc una mica de temps per fer el que sempre em proposo però mai tinc temps per fer: escriure una entrada nova al blog. Però no m'avcabo d'inspirar. Miro a la gent que entra i surt de l'aula d'informàtica de la biblioteca de la universitat. Quin avorriment.
Hi ha un noi que porta tot el matí aquí. Bé, des de que he arribat, que ja hi era. Beu un suc molt estrany que sembla sangria, però suposo que no h odeu ser. ës ros i vesteix "a lo guiri", potser ho és i tot.
També hi han molts xinesos. Xineses, més ben dit. I homes grans. També n'hi ha alguns que passen la quarantena. I unes noies que parles en castellà. Em fan gràcia. Crec que esan estudiant anglès i parlen un anglès molt... divertit, per dir-ho d'alguna manera. Són molt "pijes". Em venen ganes d'escarnir els seus "o sea...", però no tinc ningú amb qui riure, estic sola.
Gent que s'aixeca i marxa, gent que entra i s'asseu, gent que va a fer fotocòpies o a imprimir a la fotocopiadora... fa força calor. tinc ganes d'anar al pantà caminant. I banyar-me, o només mullar-me els peus, perquè l'aigua encara deu ser freda.
Dos quarts de cinc de la tarda. He quedat a dos quarts de vuit. Tinc encara tres hores. Tu ja deus ser en territori francès, o potser encara a la Catalunya Nord. T'envejo, fa temps que no surto del meu país petit.
Ara han obert la finestra i passa airet frec. Potser m'hauré de posar el jersei. No se m'acut res més per escriure, últimament és molt difícil.
Que estranya se'm fa la ciutat per vacances. Els carrers més buits, la uni quasi buida del tot... Tinc ganes de tornar al poble, la veritat. S'hi està tan tranquil...
Se me'n va l'olla. Penso en què estaria fent ara mateix si en comptes de néixer aquí hagués nascut a.. què sé jo... a Finlàndia! Per dir algun lloc més o menys llunyà. Segurament estaria estudiant. Allà la gent és més aplicada, no? Això diuen. I què? De què serviria? De res, probablement. Uffff.. ara no recordo si probablement va amb v baixa o amb b alta. M'estic col·lapsant, no són bones tantes hores davant l'ordinador sense fer res. ara tinc ganes de mirar pel·lis guais estirada al sofà amb la manta. I dormir. Dormir fins que se m'acabi la son. Dormir pels descosits. Dormir fins al migdia. Dormir...
Si tingués auriculars podria escoltar música, però me'ls he deixat. Deixar. Quin verb més lleig. Deixar quelcom. Agafar quelcom. Tenir quelcom. Deixar-ho. Deixar-ho tot. Tot no. Només el que és meu, sinó no es pot deixar. Si no tens res, què deixaràs? Paranoia. quina paranoia. Ho he de deixar. He de deixar d'ecriure. Es pot?