Avui és 18 de febrer. Una data que, en principi, no té molta importància. I dic en principi perquè fins que no toquin les dotze no sabrem si el dia en que estem vivint el recordarem o passarà desapercebut entre els dies, més tard setmanes, mesos i anys.
Jo cada dia, des de que m'aixeco, que tinc la il·lusió de que aquell dia serà diferent dels altres, que passarà alguna cosa que canviarà la història (personal o col·lectiva), i llavors valdrà la pena haver-lo viscut. Sé que és molt subtil, però a mi m'ajuda a tirar endavant, a soportar el lent pas dels dies (sobretot a l'hivern) i a seguir vivint en un món tant avorrit.
quan vaig pel carrer no miro a terra, com fa molt gent, sinó que vaig girant el cap a banda i banda per no perdre'm cap detall del que passa al meu voltant, a veure si algun dia els meus ulls poden capturar la instantània que farà que "avui" sigui recordat amb nom i cognoms.
No hay comentarios:
Publicar un comentario