Qui controla la por?

Em ve al cap la pregunta, de sobte, com quan els músics ja han recollit l'escenari i només queda música de fons per als quatre arreplegats que quedem allà, i de sobte t'adones que s'ha acabat i que te n'has de tornar a casa. Que allà ja no hi ha res a fer. Vaig amb la bicicleta, tornant de Littleisland, i només puc pensar: qui controla la por?
La que exerceixen els governants
damunt els seus súbdits,
la dels qui creuen tenir sempre la raó,
la dels qui es creuen més grans,
la dels més forts sobre els més dèbils.
La por al que vindrà,
la por a tu mateixa,
la por a la solitud,
la por que no està escrita
però que tothom sap que existeix.
Normes laborals,
normes socials,
lleis,
decrets,
constitucions,
reglaments.
Tu plores, jo tinc por.
Plorem totes dues.
I jo penso: ningú controla la por.
El món està ple de paperassa, normes que guien com ha de ser tot, que controlen, que manipulen, que estableixen límits econòmics, límits socials, límits psicològics.
Però la por és lliure, la por no està controlada per ningú.
En qualsevol moment et pot atrapar,
pot jugar amb tu,
pot riure's de tu,
pot fer-te sentir inútil,
pot fer-te sentir minúscula
i fins i tot et pot matar.
I en un moment, ho penses, se t'arrissen els pels del clatell i dels braços, se t'humitegen els ulls.
I quan te n'adones, has caigut a la cuneta de l'autovia, just abans d'entrar a Cork.